Panoli.

Tal volta siga panoli, tal volta ho siga massa. M'agrada admetre els meus errors, m'agrada admetre les meues favades, m'agrada admetre la meua rebel·lia i també que tinc sentiments, que plore, si, és cert, potser també reconega que sóc panoli a l'estar trista i escoltar allò que em fa recordar, que em fa plorar. Però potser no siga tan panoli, plore assoles i en silenci no ho retinc i això sempre és bò, o això crec...