Mor una vida, es trenca un amor.

Es va tombar cap a mi, pres entre els meus braços, i agafà la meua cara entre les mans. Jo em sentia segura al seu costat i ja no el tenia com a cap estrany. No em donà temps per a pensar res més, va començar a besar-me tota la cara. Després semblava que es volia menjar els meus llavis. Mai no pensava que fos tan plaent i delitós de sentir-te acariciada en la boca. Tot el meu cos esclatava com una poneclla i s’obria com els pètals per sentir sobre cadascun d’ells tot l’abast del delit càlid. I cada vegada més bullent. Les meues mans buscaven el seu rostre, perquè el volia afirmar contra el meu, volia encabrirme’l dins del meu; desitjava que les seues carícies no s’acabasen mai, i en delerava més i més, perquè els nostres cossos s’estrenyien l’un contra l’altre, estrets com un grapat de cireres entre les mans d’un xiquet.