Perquè depèn sempre de tu la meva felicitat? Perquè no puc controlar tot el que senc? Perquè un dia me parles i de repent l'altre passes? Que jo sapiga no es pot estimar a una persona un dia i deixar d'estimar-la quan comença l'altre.. o almenys a mi se'm fa impossible.
Anyore els teus acudits, anyore els teus somriures, anyore la teua presència, ho anyore tot de tu. Perque cada color me recorde a tu, perque cada paraula que me diuen tu ja me l'havies dit antes. Et necesite, necesite una resposta, necesite que no te calles, que me parles, i que me contes tot el que te passe per la teua ment i pel teu cor, per molt de mal que me faces, serà millor pels dos...
No hay comentarios:
Publicar un comentario