Et noto gelat entre els meus braços i aquests tremolors no són d'aquest món. Aquesta és la qüestió, no són d'aquesta realitat. La veritat em colpeja com mai abans ho havia fet. Alcohol. Tabac. Les pastilles (o el que sigui) de la teva butxaca. Esgarrifances. La teva mirada apagada ara que em mires fixament als ulls.
[...]
Que no plore, me demanes, quan la raó de la meua existència s'evapora amb cada batec del teu cor. I encara per damunt t'atreveixes a somriure'm amb delicadesa a vuit minuts i mitjà del nostre particular apocalipsi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario